La degana de les cobla - orquestres
i una de les més prestigioses agrupacions
musicals de Catalunya.
ELS ORÍGENS
Moltes són les fites assolides per la Internacional Cobla Orquestra Montgrins en aquests més de 140 anys dins i fora de Catalunya, fet que l’ha convertit en una de les formacions més rellevants de la història del nostre país.
La Cobla Orquestra Montgrins és la més antiga de Catalunya en actiu. La tradició de cobla està molt arrelada a Torroella de Montgrí, ja que la primera que està documentada també es va fundar en aquesta població l’any 1850, fou la cobla d’en Miquel Gich.
Els orígens dels Montgrins cal buscar-los en la família Rigau, concretament en la figura de Joan Rigau, conegut com a “Barretó”, una de les personalitats més pintoresques del món sardanista d’aquella època que va fundar “La Juventud Torroellense”, anomenada popularment “La cobla d’en Barretó”.
La fama d’aquest músic va ser ben aviat eclipsada per la del seu fill Pere Rigau, que al 1880, quan només tenia 11 anys, va entrar a formar part de la cobla del seu pare. Les diferències entre ambdós van propiciar que Pere Rigau formés la seva pròpia cobla el 1884 amb l’ajuda del seu pare. I aquí comença la història dels Montgrins.
LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL
Als anys 40 i 50, els Montgrins continuen la seva trajectòria fins que el 1956 Martirià Font n’assumeix la direcció i fa una nova reestructuració. Per la influència de la música americana, que arribava a través de discs i la ràdio, els Montgrins incorporen a la cobla instruments típics de les big bands americanes com els saxos, els clarinets o el trombó de vares, format que s’ha mantingut fins a l’actualitat. És en aquesta època quan la cobla inicia la seva projecció internacional. Els seus primers reconeixements arriben de la Catalunya Nord, però al llarg dels anys les seves gires recorreran molts països del món: Suïssa, França, Itàlia, Veneçuela (jocs florals de Caracas,1975), Alemanya, Estats Units ( Jocs Olímpics d’Atlanta 1996)...
D’aquestes gires internacionals cal destacar la participació en la Festa dels Jocs Florals de les lletres Catalanes a Caracas, el 1975, a la que van actuar juntament amb Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, un acte molt emotiu al que hi van assistir molts catalans a l’exili procedents de diversos països que després de molts anys van poder escoltar en directe la interpretació de la sardana “La Santa Espina” tocada pels Montgrins.
LA CONSOLIDACIÓ AMB VICENÇ BOU
Pere Rigau va morir molt jove i el va substituir un dels compositors més rellevants de la història de la sardana: el mestre Vicens Bou, que va dirigir la cobla Montgrins entre els anys 1909 i 1927. El seu pas va deixar algunes de les sardanes més emblemàtiques de la història de la sardana, com “Llevantina”, “Torroella Vila Vella”, “Girona Aimada”, etc., estrenades pels Montgrins i avui dia interpretades per la formació actual. En gran part, el reconeixement que ostenta aquesta Cobla es deu a aquest compositor.
Precisament, el prestigi com a músic de Vicenç Bou va fer que el 1927 marxés a continuar la seva carrera musical a Barcelona i va ser substituït, fins al començament de la guerra civil, per Joaquim Vallespí. Aquest director coincideix amb la incorporació d’un músic emblemàtic solista de tenora Lluís Cotxo, i amb la primera meitat dels anys 30, els anys de la república, molt propicis per al desenvolupament i l’expansió de la sardana al nostre país.
Però aquesta bona època es va veure truncada per la Guerra Civil. A mesura que avançava, les lleves eren cridades al front i les festes dels pobles es van deixar en suspens. En acabar la guerra, el panorama era desolador i el món sardanístic no n'era una excepció. Malgrat tot, els Montgrins van ressorgir amb músics com els citats Lluís Cotxo - famós a l’època per interpretar amb la seva tenora melodies molt “piano” - i Joaquim Vallespí, a més del seu germà Enric Vallespí i el gran tenora Josep Coll.
OLÍMPICS
Una altre fita important és la representació als Jocs Olímpics d’Atlanta 96. Els Montgrins van participar a la inaguració d’un monument a la sardana al Palau de Justícia d’Atlanta, obsequi de l’Ajuntament de Barcelona a aquesta ciutat com a successora en l’organització dels jocs Olímpics. En aquella ocasió, la cobla va assistir a la “globalització” de la sardana: els millors balladors dels cinc continents van formar els anells olímpics ballant una sardana interpretada pels Montgrins.
A la ciutat d’Estrasburg, la formació de Torroella hi va tocar durant 20 anys en motiu del ball de cap d’any, a més de participar en altres celebracions d’aquesta població; a Munich, van actuar al museu d’instruments més important del món on, com a curiositat, van esgotar tots els CD’s que portaven.
Son moltes les anècdotes al llarg d’aquests 137 anys.
